L’ADÉU D’UN MESTRE

Les lletres i la cultura catalanes estan de dol per la pèrdua d’un dels seus principals impulsors i defensors. L’Emili Teixidor, pedagog, periodista i escriptor se n’ha anat  deixant-nos en herència el seu llegat  literari i personal. Entre les seves qualitats humanes cal ressaltar la manca de l’egocentrisme que en moltes ocasions caracteritza a d’altres escriptors. L’Emili era una persona transparent i molt generosa; no estalviava ni els consells als lectors ni els ànims als escriptors. I el més important de tot és que sempre va fer-ho de forma gratuïta.

La d’ahir va ser una jornada doblement decebedora per a Catalunya. A més de perdre un dels seus prohoms,  va assabentar-se de què al veí Aragó han decidit decapitar el català que es parla a les terres de la franja, transformar-lo  en “aragonès oriental” i treure-l’hi l’estatut de llengua vehicular. Dit en altres paraules, han dut a terme una secessió lingüística i cultural que ha deixat bocabadats a una bona part d’habitants del mateix territori. Per desconeixement de la llengua no serà, perquè la consellera de cultura aragonesa, la Sra. Dolores Serrat va néixer i viure a Catalunya durant 18 anys. Siguin quins siguin els seus ancestres, va tenir temps de sobra per assabentar-se de quina és la llengua que es parla en aquest país.

Espanya NO va bé

Amb un parell que no van voler reconèixer la situació que es vivia, van amagar-nos que la crisi ja la teníem a sobre i van permetre que la bombolla immobiliària seguís inflant-se, ja n’hi va haver prou. Cal que el Sr. Rajoy i els seus ministres no amaguin que Espanya té greus problemes greus i acceptin de bon grau l’oferta de rescat que els ofereixen. Ja n’hi a prou de voler fer el pinxo i fer creure poden sortir-se’n tots sols. 

I pel que fa als bancs i caixes que deixin de tapa'ls els draps bruts.Ell són en part responsables de la situació que vivim.  De la mateixa manera que no s'hi miren gens a l'hora d'embargar un habitatge per no poder fer efectiu el pagament de la hipoteca, que ells mateixos van concedir, si es descobreix que han jugat brut, que siguin també sancionats per les seves trifulgues. Ja és hora que s'acabin els favoritismes de què gaudeixen, i rebin el mateix tracte que la resta. Potser així deixaran de creure's que són els amos de tot el que els envolta. 

Una nova onada assetja la cultura catalana

Una vegada més i aquesta per partida doble, el TSJC ha tornat a etzibar un revés a la llengua i cultura catalanes. Per un cantó, ha fallat a favor de 4 famílies més que s’havien mostrat contràries a la inversió lingüística a les escoles. Sumades a les 3 anteriors ja en són 7 les que malgrat viure a Catalunya, rebutgen l’ensenyament en català. Aquest veredicte ha fet que els anticatalanistes tornin a treure pit, i facin palesa de què hi ha 600 famílies més que tenen la intenció d’interposar el mateix recurs. D’altra banda han donat la raó al PP pel que fa a què l’ús del català no sigui preferent a l’Ajuntament de Barcelona.

El camí que ha de dur cap a la independència del poble català és fa cada vegada més ample. És l’única solució per aturar les continues escomeses a la nostra identitat.  En un estat català lliure no hi hauria la necessitat d’haver de pactar amb partits  polítics,  que sempre fan el possible per apaivagar el creixent focus nacionalista.

Enmig de tantes adversitats hem rebut també una notícia positiva. El Tribunal Constitucional ha resolt un recurs, també del PP, i que datava del 1999, i ha avalat que les seleccions esportives catalanes puguin participar en competicions oficials. Ara bé, no podran enfrontar-se, de moment, a la selecció espanyola. Siguem però optimistes. Amb el temps, tot arribarà.