Ha calgut que algunes persones que anaven a ser desnonades posessin fi a la seva vida, perquè el govern i l'estament judicial es plantegin que cal modificar la llei dels desnonaments, per impagament de la quota de la hipoteca. Una llei carca i obsoleta que data del segle passat. És vergonyós el fet que fins ara s'hagi permès als bancs de sostreure els habitatges als qui no poden pagar el rebut mensual, deixant-los al carrer i soterrats en la misèria. Aquests mateixos bancs són els que temps enrrere van deixar-los els diners, i els han anat extorquint fins que els han deixat sense aire. Caldria condemnar a aquestes entitats bancàries, i obligar-los a indemnitzar a les famílies en què algun del seus membres s'ha tret la vida en veure que anaven a ésser desnonats. Són les persones qui han fet el salt, però és el banc qui les ha empentat.
diumenge, 11 de novembre del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
La Carme i la Revista d’Igualada
E n nom de l’Associació Revista d’Igualada, publico aquest escrit que m'han fet arribar amb motiu del traspàs de la Carme Junyent. La ...
-
El poble de Síria necessita desesperadament l'ajut occidental per poder capgirar l'evolució de la guerra civil en què està immers. N...
-
Avui, escoltant la ràdio he sentit algú del govern de la Generalitat que ja parlava sobre la quarta onada del Covid, la qual pot arribar des...