Si m'hagués de definir, diria que sóc un dels que després d'iniciar una llarga i inacabable història d'amor amb el món i amb l'art de l'escriptura, vaig esdevenir un lletraferit. Preguntant-me a mi mateix quan va tenir lloc aquest enamorament, estic convençut que va ser a l'edat de 7 anys. Feia poc que havia fet la primera comunió, i els meus pares van regalar-me una màquina d'escriure. Havien de passar uns quants anys perquè aquest utensili esdevingués també una eina de treball, per a les feines escolars. La seva missió principal va ésser des del primer dia, transcriure a sobre del paper totes les històries i contes que malgrat ser només un infant ja prenien cos i forma en la meva ment.
Durant els anys escolars el que més m'agradava era fer redaccions, les classes de literatura, llegir als clàssics i comentar-ne els seus textos. Òbviament, a l'hora de triar no hi va haver cap mena de dubte: "lletres".
L'escriptura per a mi és un estil i una forma de vida. A l'hora de definir què significa escriure, "vampiritzo" la frase del protagonista de la novel·ala de Paul Auster, Invisible, i dic que "és el noble art de fer gargots". Com va dir també un altre autor català, el nom del qual ara no recordo, el treball que més m'agrada de fer és el de "manobre de la literatura".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada