El
passat divendres, dia 11 de gener de 2013 va deixar-nos la gran dama del
teatre, Anna Lizaran. No havia de ser un
adéu per sempre, sinó un fins aviat, però com ja ha succeït d’altres vegades la
malaltia va ser més forta que les seves ganes de viure, de seguir treballant i
sobre tot, de seguir fent teatre. La cultura
i les arts escèniques catalanes han perdut una de les seves icones. El seu darrer paper al cinema va ser a la
pel·lícula “Herois”, on interpretava l’àvia d’un dels protagonistes. El monòleg narrat per la càlida veu de l’Anna amb
el qual arrenca el film, és d’una extraordinària tendresa, alhora que exhorta a gaudir intensament de tots
i cadascun dels moments que et regala la vida.
“Feu-me cas, recordeu aquest moment. Guardeu les olors, les
sensacions del sol que crema i de l’aigua que us mulla l’esquena, amics… Tot
això canviarà. Passaran els anys, les tardes es faran més curtes i cada cop us
costarà més trobar moments màgics. No tingueu pressa per fer-vos grans. Feu-me
cas. Algun dia el record d’aquest moment us pot salvar la vida”.
