En el meu article publicat al setmanari La Veu de l’Anoia del passat dia 26/06/2012 vaig fer palesa de què al govern del Sr. Rajoy se li havien acabat els ardits per continuar amagant la realitat financera espanyola, cosa que va obligar-lo finalment a sol·licitar el rescat als seus socis europeus.
Tot i que la cosa ja feia olor de podridura, avui hem sabut amb certesa que mentre que un elevat nombre de persones tant a Catalunya, com a la resta de l’Estat Espanyol es trobaven en una situació de veritable misèria, havent de fer mans i mànegues per poder ja no viure sinó subsistir, un grup de consellers de BANKIA vivien com a reis, assignant-se sous i plans de pensions milionaris. Hem entès també perquè malgrat el brunzit que se sentia, cap força política havia pres la iniciativa d’aixecar la manta i veure què hi ha via a sota. No ens ha d’estranyar que no ho fessin, atès que tota aquesta colla de pocavergonyes pertanyien o havien format part d’antics governs i de la majoria de partits polítics, i sindicats.
Sortosament, no totes les formacions estaven empastifades, i la que lidera Rosa Díez ha pogut fer-los sortir de l’amagatall. Bravo també pel jutge de l’Audiència Nacional, Fernando Andreu que ha admès a tràmit el recurs interposat per UPyD, ha engegat el procés prement l’accelerador al màxim, i ha imputat en un inici als 33 brivalls que d’una forma o altre han tingut quelcom a veure amb aquest espoli a l’economia de tot un país.
Probablement no es podrà fer net al 100%, però si més no els noms, les cares i les quantitats que aquests personatges s’han embutxacat han sortit a la llum. Continuarem patint les conseqüències de la crisi, però tal com succeeix amb les malalties, si se’n coneix el motiu o una part pot ser es poden trobar més elements per combatre-les.
