CARTA OBERTA

Benvolgudes totes i tots,

Els que em coneixeu personalment i els que no. Els que compartiu la mateixa  ideologia, mateix tarannà, mateixos ideals, i els que sou just al cantó contrari. No faig cap mena de distinció a l’hora d’adreçar-vos aquestes ratlles, tot i sabent que algunes i alguns no compartireu les meves reflexions. Cap problema, respecto el lliure pensament. 

Sóc persona més aviat reservada. No m’agraden els protagonismes, prefereixo passar desapercebut. No obstant això, no dubto en fer sentir la veu a l’hora expressar el que penso o denunciar allà on veig joc brut i traïció a les llibertats bàsiques.

M’he declarat i em declaro obertament independentista. Treballo i dono total suport al procés engegat per aconseguir que el meu país, Catalunya esdevingui una República independent,  i surti del jou de l’Estat Espanyol. Res de tot el que ha fet el govern central per desprestigiar, menystenir, ignorar, soterrar.... l’esmentat  procés m’ha estranyat. Francament, ja ho esperava. Venint de qui vénen les seves amenaces tampoc m’han sorprès;  queden retratats com els hereus del franquisme, ferms seguidors de l’ideari del dictador,  i del fundador del seu partit.  Ara bé, que tot això no m’hagi sobtat, no vol dir que m’agradi. Res més lluny, ho trobo indigne i mesquí.

Pel que fa al resultat de les eleccions de 27S no amagaré que m’hagués agradat que els partits sobiranistes haguessin obtingut un percentatge de vots més alt, però no em sento pas decebut. Sumant els escons de l’un i de l’altre,  sí que s’arriba a la majoria absoluta de diputats,  a favor de dur a terme el full de ruta cap a la independència. Personalment, no sóc partidari de les majories absolutes. Poden ésser bons per  a quelcom, però alhora poden deixar fora altres punts de vista. I ja que he parlat del resultat de les darreres eleccions, denuncio obertament el frau electoral i democràtic del govern d’Espanya,  no permeten que els catalans a l'estranger votessin a la majoria d'ambaixades i consolats. Segons el que es desprèn de les informacions publicades en alguns rotatius,  JuntsxS hauria tret un diputat més a la circumscripció de Barcelona i un més a la de Girona si haguéssim pogut votar tots els catalans a l'estranger que ho havien demanat. Tot un escàndol,  impensable de veure-ho a qualsevol altre país del món,  ja sigui avançat o no tant avançat. Tots ells vetllen pel vot dels seus ciutadans que treballen, estudien o viuen fora del país.

No entenc la catalanofòbia d’alguns dels que viuen a Catalunya des de fa més de 50 anys, i encara menys dels que ja han nascut aquí. Viure en un altre país, no vol dir haver de renunciar als teus orígens. La pluralitat és un dels atributs de les nacions modernes. I Catalunya és un estat plural. Els que han votat un partit unionista i anticatalanista   perquè pensen que ells frenaran  el camí cap a la independència, estan equivocats. En aquest viatge que hem iniciat ja no hi marxa enrere. A saber amb què bombardejaran a partir d’ara PP, C’S, PSC...Mentides, i més mentides, i més por, i més amenaces... És l’únic que saben fer. I a sobre es creuen els herois de la pel·lícula. Pobres il·luminats! Que en ple segle XXI encara tinguem polítics d’aquesta mena... Trist, oi?

Qui darrerament ha afegit uns mots a la seva limitada verborrea, a l’hora de parlar del tema català,  és el Sr. Mariano Rajoy. Abans només era “diàleg i constitució”. Ara hi ha afegit “amb finor i sense ansietat”. Òndia, bravo Sr. Rajoy!

I amb això acabo. Gràcies per la paciència i els temps que heu dedicat a la lectura d’aquest text. Si a sobre us ha agradat, llavors ja em considero cent per cent satisfet. Poso el punt i final amb una frase d’Einstein: “hi ha una força motriu més poderosa que el vapor,  l’electricitat i l’energia atòmica: la voluntat”.

Amb voluntat, cordialitat i un somriure,

Eduard Creus i Vilarrúbias